El BAXI Manresa ha sorprès a propis i estranys amb els seus tres primers fitxatges: Ryan ToolsonAlex Renfroe i Justin Doellman. Jugadors ja veterans, sí, però amb un passat recent destacat en el primer nivell del bàsquet europeu. A diferència d’altres anys, els seguidors manresans no han de buscar a Google el nom dels nous fitxatges. Sobretot en el cas de Renfroe i Doellman, que fa tot just dues temporades estaven jugant a les files del Barça.

Però, com arriben al Nou Congost? Com ha sigut el seu pas lluny de l’ACB? Parlem amb Javier RodríguezIván Fernández, dues persones que han seguit de prop l’actuació d’aquests jugadors en la darrera temporada.

Fitxatges inesperats
El fitxatge de Renfroe m’ha sorprès molt. Ve de fer un gran any i pensava que aniria a un equip més potent, fins i tot d’Eurocup“, explica Rodríguez, que des de fa 5 anys viu a camí entre Vitòria i Ankara. L’arribada de Toolson, “m’ha sorprès menys perquè està en un moment de la seva vida en el qual, després de la seva mala sortida del Zenit, pensa més en un lloc on pugui estar a gust“. Per la seva banda, Fernández, que es considera “un friqui del bàsquet europeu en general, amb la particularitat que el Buducnost és un dels meus equips preferits des de fa anys“, ha col·laborat en els darrers anys amb la web BasketMe i en els especials que la web de l’ACB fa dels tornejos de seleccions, i tampoc s’esperava l’arribada de Doellman a la capital del Bages.

El del Capità Amèrica és probablement el fitxatge que més ha il·lusionat a la parròquia manresana, en gran part gràcies al record de la seva primera etapa al club. Tanmateix, Fernández, que ha vist “10 partits seus entre Eurolliga -on va jugar amb l’Anadolu Efes-, Lliga Adriàtica i Eurocup“, es mostra més pessimista respecte al seu rendiment. Aquesta és la seva valoració de la temporada de Doellman:

La seva temporada és molt justa. A Istanbul té un paper testimonial, i al Buducnost, tot i estar una mica millor, no és la referència que esperaven. Sent justos, s’ha de reconèixer que tot i perdre per primera vegada a la seva història la Lliga (Doellman encara no hi era), en l’àmbit col·lectiu l’any ha sigut històric pels de Podgorica (classificació per l’Eurolliga). Individualment l’he vist just físicament, amb molt poca velocitat i escàs pes ofensiu inclús en un equip ‘pla’ en aquest sentit. És cert que l’estil de Dzikic no li anava massa bé. La part positiva és que les sensacions en el tir exterior sí que em van semblar bones, per sobre del que diuen els seus percentatges“.

Com a conclusió final, Fernández incideix en la seva “davallada física, que sembla haver-li sobrevingut i la sensació de resignació en aquest fet“, però destaca que ha mantingut “la seva facilitat per armar el braç i la bona actitud col·lectiva.

Pel que fa a Renfroe i Toolson, Rodríguez parla amb coneixement de causa i és que assegura haver vist tots els partits dels equips turcs de BSL (la màxima divisió) durant l’any: “De Renfroe n’he vist 45 (29 de Lliga i 16 d’Eurocup), i de Toolson 30 (23 de Lliga i 7 de la FIBAEurope Cup)“. Tot seguit, la seva valoració de la temporada dels dos fitxatges:

Renfroe ha estat molt bé. Ha tingut la desgràcia de jugar en un equip amb multitud de problemes: econòmics, canvi d’entrenador, sortides de jugadors per impagaments… Però sempre se l’ha vist compromès i ha tingut una gran regularitat, sent dels millors de l’equip“.

Toolson va arribar al novembre per la lesió d’un exACB com Dulkys, i li va costar un mes posar-se en forma (va arribar molt malament de Russia), però després es va adaptar bé al peculiar sistema del IBB, que juga molt per conceptes, amb la passada i el 2×2 com a prioritat. Va acabar l’any amb una segona volta en la qual només 3 vegades (de 15) va baixar dels 10 punts i jugant molts minuts, demostrant que per jugar un dia per setmana encara està bé“.

Com a aspectes negatius de Toolson, Fernández explica que “ja no té les cames per jugar tota l’estona llançaments després de carretons o carreres buscant el lloc“, i en defensa “tampoc pot perseguir a escoltes que fan molts quilòmetres“. Per contra, en atac “segueix sent un gran tirador de tres, ha millorat la passada en situacions de 2×2 i domina la mitja distància“, i a darrere “compensa les seves carències físiques amb una bona lectura del joc“.

De Renfroe, l’únic punt negatiu que li va veure és que en defensa “pateix contra bases forts (per nomenar-ne d’ACB d’aquesta passada temporada, perfils Mekel o Granger)“. Però aquí ve la part més bona: “en tots els altres aspectes ha estat molt bé, té mans ràpides per robar la pilota en el bot rival, i en atac ha tirat de 3 com mai, i sap trobar jugador per doblar la pilota en penetració“.

L’encaix a Manresa
Un darrer punt important per valorar els seus fitxatges és com encaixaran en l’ecosistema Manresa, sempre especial. Rodríguez, declarat aficionat baskonista, ho té clar: “Toolson ha de tenir el rol clar d’anotador i tirador, amb algunes situacions de 2×2. Estava en un equip que corria poc i potser un joc ràpid no li vagi molt bé“; mentre que creu que Renfroe “és un jugador que, si està mentalitzat, s’adapta a tot: pot córrer, jugar en estàtic… Li agrada sentir-se important, saber que porta el pes de l’equip“.

I a Doellman, quin estil li convé més? “El d’un equip més o menys estructurat i on tingui jerarquia ofensiva. Defensivament en els seus millors anys era un jugador amb tendència a despistar-se però molt útil en defenses agressives o exteriors, un aspecte que sembla haver perdut, i estarà més còmode com més protegit estigui“. Sobre el seu paper en el retorn al Nou Congost, Fernández, creu que “el fet de conèixer el club, la seva evident qualitat ofensiva i la confiança que li donarà ser la referència i estar en un entorn fet a la seva mesura, poden pal·liar tots els seus problemes“. I acaba amb una frase il·lusionant: “Si ho fa, està clar que ofensivament és un luxe“.

De les seves paraules, així com de les estadístiques que es desprenen del seu últim curs, es pot deduir que Toolson i Doellman són jugadors que van a menys però que mantenen una qualitat ofensiva brutal per un equip que ha de lluitar per la salvació; mentre que Renfroe, si manté el nivell de les últimes temporades, és un autèntic luxe pel Manresa i probablement el millor jugador de la plantilla.

Si els tres mostren la seva millor versió, i els darrers fitxatges es mantenen en la mateixa línia, potser l’equip aspira a cotes més altes que a la salvació. Com diu el Cholo Simeone, partit a partit. I qui sap si, com al seu Atlético, acabem mirant a la zona alta de la classificació per trobar al BAXI Manresa la temporada vinent.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s